Un infant sense drets, un país sense futur

autor: Jordi Balot

Article publicat a Social.cat

Estem vivint un moment apassionant de construcció d’un nou país, d’una nova manera d’organitzar-nos, d’una nova manera de funcionar, amb participació de tota la ciutadania en la presa de decisions sobre cap a on volem anar, quines prioritats volem posar al davant en les nostres polítiques. La idea que la democràcia consisteix en votar cada quatre anys i donar carta blanca als governants, ja ha passat de moda. Els ciutadans som cada vegada més conscients de que la societat la construïm entre tots, que tots tenim una paraula a dir i que volem que sigui tinguda en compte i, per tant, no acceptem les decisions d’altres sense tenir-nos presents. Comença una nova era político-social.

El nostre inconformisme ens ha dut, els darrers anys, a concentrar-nos en places de les nostres ciutats i pobles, a fer acampades, a treballar de manera més participativa, i aquest canvi de model ens ha portat a empènyer als representants polítics a estar propers als ciutadans, a sortir del plasma per a trepitjar el carrer, a escoltar-nos activament i a assumir, al menys una part de les nostres demandes i reivindicacions si no volen desaparèixer del mapa polític.

Som moltes les persones que estem implicades en la construcció d’una nova societat, lluitant contra la lacra de la pobresa i l’exclusió social. Des de les entitats que conformem el Tercer Sector Social fa molts anys que estem lluitant de manera silenciosa, en el nostre dia a dia, per a pal·liar els efectes de la pobresa, però també per a reivindicar polítiques més justes, equitatives i solidàries que ens permetin lluitar contra les causes que porten a centenars de milers de persones a viure situacions de pobresa i exclusió sense voler-ho, com a víctimes d’un sistema construït per les classes podents que no tenen en compte a les persones sinó només les seves economies. No oblidem que, les causes que provoquen pobresa i marginació són causes estructurals (no personals o familiars) i, per a lluitar contra elles, s’han de dissenyar polítiques que permetin un canvi en el funcionament de les estructures exclusores.

La lluita per a retornar els drets a les persones s’ha posat en l’agenda de la política. Potser encara de manera insuficient, però ja està en primer pla. La indignació davant tanta injustícia ens ha permès iniciar una revolució pacífica que es comença a traduir en la proposta d’un pla de xoc contra la pobresa i l’exclusió. I uns dels actors més febles i més vulnerables que ara passen a primera línia d’actuació són els infants. Aquests, com es diu habitualment però que no ho podem repetir com un mantra sense sentit sinó com una realitat conscient, són el futur del nostre país. En la mesura que els hi facilitem l’exercici dels seus drets, construirem un país més just i solidari, més cohesionat i crític, més compromès i participatiu, més corresponsable... Un país es queda sense futur si trepitja els drets dels seus infants. I ara tenim a les nostres mans una gran oportunitat que no podem deixar escapar, si no ens volem penedir per la resta dels temps de no haver estat capaços de pensar més enllà de nosaltres mateixos.