La importància dels petits èxits

autor: Jordi Balot

publicat a: social.cat

El treball d’acompanyament a les persones que pateixen situacions de pobresa i exclusió social, d’alta vulnerabilitat i de desestructuració personal, és com una carrera de fons.

Estem massa acostumats a voler obtenir resultats d’èxit a curt termini, però les coses no funcionen així. Per a poder valorar l’èxit d’un acompanyament o d’una intervenció, en primer lloc has de valorar la situació de partida, el context socioeconòmic en el que ens trobem, els objectius proposats i fins on anem arribant. És evident que, molt sovint, els resultats es poden observar al llarg dels anys, quan som capaços de tenir uns perspectiva vital suficient que ens permet analitzar els avenços i retrocessos obtinguts en la situació de vida de cada persona. Per tant, els resultats no s’observen de manera immediata sinó a llarg termini. I això ens costa molt d’entendre-ho a tots, tant als professionals que estem treballant en el dia a dia en contextos d’alta vulnerabilitat, com a les administracions públiques que només volen resultats.

També és cert que, quan estàs treballant amb persones que estan molt fetes pols, millorar la seva vida en algun aspecte és relativament senzill donat que el seu punt de partida està molt deteriorat. Aconseguir que una persona que porta anys vivint al carrer es dutxi un dia, o que dormi un dia a una pensió, és un gran èxit que pot suposar dies i setmanes de feina continuada. Aconseguir que un infant sense hàbits d’estudi s’assegui un dia 10 minuts a fer un petit treball escolar és un gran èxit. Podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que la nostra tasca d’acompanyament a les persones més vulnerables està plena de petits èxits que volem compartir amb el nostre entorn però que, sovint, és complicat que entenguin que es tracta d’un veritable èxit. I aquest èxit no és nostre, dels professionals o dels voluntaris. És un èxit de la persona que està millorant la seva pròpia situació, que és la veritable protagonista de la seva vida. Nosaltres només som acompanyants, eines de suport i motivació, que els estimula a seguir amb el seu propi procés.

Per altra banda, també convé ser molt conscients de les dificultats a les que ens hem d’enfrontar dins dels processos d’acompanyament personal. Un procés de millora no és lineal. La vida no es pot representar com una línia recta que sempre va endavant i en sentit ascendent. Ans al contrari, la vida és com una línia amb alts i baixos, amb avançaments i retrocessos, amb bucles i giragonses... Però tota aquesta línia vital forma part de la maduració i del desenvolupament personal. El fet que ens trobem amb entrebancs, amb retrocessos, no vol dir que la persona no estigui avançant. També forma part del procés de millora personal. Ser capaços d’afrontar les pròpies dificultats, de cercar alternatives i possibles solucions per a superar-les, ens permetran evolucionar com a persones, apoderar-nos i agafar les regnes de la pròpia vida caminant cap a l’autonomia personal.