El finançament en les entitats del tercer sector social a Catalunya

Autor: Jordi Balot

Article publicat a Social.cat

Catalunya compta amb un Tercer Sector Social molt potent des de fa molts anys. De fet, tradicionalment hem estat una societat solidària i compromesa en la construcció d’una societat més justa i igualitària, treballant per la cohesió social, el respecte i la igualtat d’oportunitats. Per aquest motiu, el teixit associatiu està molt desenvolupat i estem al capdavant en entitats i projectes socials innovadors i pioners.

En el decurs dels darrers anys, un fenomen s’ha desenvolupat de manera molt clau, tant per a les pròpies entitats socials sense afany de lucre com per a la pròpia ciutadania atesa per les pròpies entitats. S’ha passat gradualment d’un compromís solidari des de la bona voluntat de les persones, a un compromís solidari des de la professionalització, amb persones molt ben preparades que estan treballant des d’una visió de treball integral, preventiu, certament en determinades situacions amb recursos escassos, però amb un treball ben organitzat, amb qualitat i amb eficiència i agilitat per a adaptar-se a les noves situacions i necessitats socials emergents.

Aquesta professionalització, sense treure cap valor al paper del voluntariat, que també és molt important per a poder acompanyar a les persones més vulnerables, ha permès a les entitats dur a terme una doble tasca: per una banda, s’han convertit en interlocutors vàlids i reconeguts davant les administracions públiques, fins i tot a l’hora de fer propostes de polítiques públiques preventives i de lluita contra la pobresa i l’exclusió social i, per altra banda, s’han convertit en organitzacions reconegudes per les administracions públiques per a desenvolupar programes i projectes d’atenció directa als ciutadans i ciutadanes que pateixen situacions vitals crítiques.

Malgrat tot, hi ha una assignatura pendent per part de les administracions vers les entitats socials: la manca d’un compromís estable i continuat al llarg del temps en la garantia del finançament dels seus programes i projectes d’atenció directa a les persones, donat que les entitats estan duent a terme, de manera delegada o subsidiària, una tasca que és responsabilitat de les administracions. Això provoca que les entitats socials hagin d’estar sotmeses, fins i tot amb projectes que porten desenvolupant des de fa molts anys, a la incertesa del seu finançament, doncs han de presentar el seu projecte, any rere any, a la convocatòria anual de subvencions que convoquen les administracions, en lloc de poder tenir garantit el finançament a mig termini per a desenvolupar aquells projectes de continuïtat que s’han demostrat exitosos i que contribueixen a la cohesió i suport social a les persones més vulnerables de la societat. En aquest sentit, és fonamental garantir la continuïtat d’aquests projectes mitjançant la signatura de convenis de col·laboració plurianuals o contractes-programa.

El fet d’haver de presentar el mateix projecte de continuïtat a una convocatòria anual, crea molta incertesa i inseguretat a les entitats socials perquè no saben si podran garantir el projecte l’any següent, donat que no saben si l’any següent serà finançat el mateix projecte. Això comporta precarietat laboral en la contractació dels professionals, a més d’estar condicionats a sous baixos (sempre respectant els convenis), però també comporta frenar la posada en funcionament de nous projectes si no tenen una garantia de continuïtat, al menys durant uns anys.

Per a poder atendre a les persones i famílies més vulnerables amb èxit, amb eficiència i amb qualitat, és imprescindible garantir un finançament públic estable que permeti planificar projectes a mig termini i que permeti garantir un sou digne i estable als nostres professionals, equiparable a altres àmbits com el sanitari o d’altres.