Butlletí 11

Després de Setmana Santa va deixar el Centre una de les millors persones que he conegut mai. Vaig rebre la notícia per e-mail, i em va agafar de sobte i a l’altra punta del món. Tot i això, no vaig poder evitar el flashback que apareix quan algú t’ha deixat empremta. Començo a recordar...

En Periko és una d’aquelles persones que no deixa indiferent a ningú. El seu entusiasme i la seva alegria és contagiant. Quan ell s’emociona, els altres ens emocionem. Quan ell parla, els altres escoltem. Quan ell riu, els altres riem. Quan ell ho veu, els altres ho veiem.

Aquesta humil columna, és com un petit homenatge a tota la dedicació i les ganes que ha posat en Periko per al funcionament d’aquesta màquina. Durant tots aquests anys, el seu treball educatiu ha estat constant, sempre pensant noves fórmules, noves maneres; però mantenint i mimant aquelles coses més funcionals. Per a mi ha estat, sens dubte, un referent a seguir. Quan jo vaig arribar, vaig tenir la gran sort de ser el seu company de nivell. Durant més de dos anys he estat aprenent de la seva constància i del seu esforç, les seves ganes de motivar, la recerca del sentit de la nostra feina, la seva destresa per a fer-ho tot una mica màgic i divertit... La veritat és que només tinc paraules bones i d’agraïment  per a la persona bona que és ell. Era el meu company, però ara és el meu amic, el meu germà.

Crec que ens ha transmès una mica d’aquest “saber fer” a tots els que hem tingut el privilegi de ser a prop seu, compartint una experiència com la que és treballar amb la infància en aquest barri.

Per aquesta ocasió, i sense que serveixi de precedent, em permetré la llicència de incloure dins aquest missatge a totes les persones que han passat pel Centre Obert i han pogut conèixer aquesta gran persona. Segueix dibuixant somriures allà on siguis amb aquesta gràcia que només tu tens.

Sempre tindrem una mica de tu en tots nosaltres Periko!

Molta sort i fins sempre!

Butlletí 11