Acompanyar emocionalment

Autor: Jordi Balot

publicat: Revista Estris

En aquests darrers anys, fruit de la gran crisi econòmica que estem patint, ens hem adonat de la gran vulnerabilitat a la qual estan sotmesos els infants. De fet, hem vist com s’ha anat incrementant la pobresa entre la infància i l’adolescència i, sovint, no som suficientment conscients de què implica això.

Segons els darrers informes d’Unicef, Catalunya encapçala, juntament amb Espanya, el rànquing de risc de pobresa infantil de la Unió Europea, amb el 27,6% de pobresa moderada i un 15,2% de pobresa severa entre la població de menys de 18 anys (INE, ECV 2013). Aquest fet s’ex­plica, almenys parcialment, per l’absència d’un sistema de protecció universal de la infància com hi ha a la gran majoria de països europeus i unes prestacions insuficients. Entre el 2007 i el 2012 la pobresa infantil severa s’ha incrementat un 10% a Catalunya, situant-se 11 punts per sobre de la mitjana europea, en gran part per l’augment de l’atur. De fet, en aquests moments, els infants que viuen en llars on ningú treballa s’ha multiplicat per cinc.

Aquestes dades, aparentment fredes, comporten molt patiment humà. De fet, darrere d’aquestes situacions hi ha moltes persones que estan vivint desnonaments, talls de llum o gas, impossibilitat de comprar medicaments per a superar una simple grip, impotència davant la necessitat de comprar roba o sabates... i, en definitiva, els infants que viuen en situacions més vulnerables, estan patint angoixes, pors, inseguretats, incerteses, amenaces i, sovint, la desesperació de no poder viure una infantesa relaxada i amb tranquil·litat.

El darrer informe elaborat per la Fundació Pere Tarrés i la Federació Salut Mental Catalunya (“Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya”, maig 2016) posa de manifest l’increment de problemàtiques de salut mental en la infància com a conseqüència de la situació de crisi econòmica i la importància de poder donar un suport emocional i motivacional des de la proximitat. Davant la incapacitat per a poder fer front per part de les famílies a aquestes problemàtiques, amb freqüència són els mateixos professionals dels centres socioeducatius de les entitats socials els que poden fer de crossa que ajudi a caminar als infants i a les seves famílies, afavorint el protagonisme i la participació activa dels propis menors. Aquests centres, de fet, desenvolupen una important tasca de prevenció, de detecció, de derivació i d’acompanyament. Amb aquests suports és més senzill poder realitzar un treball a mig i llarg termini.